Ruta de l’interior - 220.00 Km -


Gósol, entre valls i serres dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i no gaire lluny del Pedraforca, és un petit poble d’uns 200 habitant de la comarca del Bergadà, però que pertany a la província de Lleida. L’atractiu de Gósol queda ben palès per una curiositat històrica: el gran mestre Picasso es va establir aquí l’any 1906 i, inspirat per la singularitat i la bellesa d’aquests paratges, va pintar algunes de les obres més representatives de l’art modern (avui dia el visitant pot visitar el Centre Picasso, dedicat a l’estada que el pintor malagueny va fer al poble). Un exigent punt de partida per la ruta plantejada. Sortirem de Gósol agafant la comarcal C-563 que ens portarà fins a Tuixent en uns 20 km de bonica carretera pel moturisme i arribant fins a la zona d’esquí nòrdic homònima. La pintoresca població de Tuixent acull el Museu de les Trementinaires, que forma part de la Ruta dels Oficis de l’Alt Urgell, dedicat a les dones que obtenien trementina i altres substàncies dels arbres per fer i comercialitzar remeis per tot Catalunya. Aquí agafarem la C-462 i anirem direcció nord per seguir acumulant revolts i entrenament inicial per a aquest llarg dia. Caldrà concentració per fer el darrer tram del dia, uns 52 km que ens portaran al nostre destí, la Seu d’Urgell.

La Seu d’Urgell és una ciutat d’uns 12.000 habitants situada als Pirineus catalans, capital de la comarca de l’Alt Urgell, seu del Bisbat d’Urgell i que va ser el cap de l’antic Comtat d’Urgell. Entre els seus atractius turístics, destaca la catedral, l’única d’estil romànic que existeix a Catalunya, i el Parc Olímpic del Segre. Se situa a l’interfluvi del Segre i la Valira, i l’Alt Urgell és la porta a l’estat d’Andorra, i la proximitat a aquest important pol demogràfic i d’activitat econòmica és, en bona part, una de les raons de la puixança actual de la ciutat de la Seu d’Urgell dins l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran. La Seu ja compta amb alguns establiments familiaritzats amb el Moturisme (FOTO). A la nostra web trobaràs la millor opció. Sense deixar la N-260, farem un petit tram d’uns 5 km abans de seguir per la C-14 durant uns 25 km. Una ruta maca amb revolts poc marcats però tot resseguint el riu Segre abans de desembocar al pantà d’Oliana. És precisament en aquest enclavament on trobem Coll de Nargó (Alt Urgell), amb la seva església romànica de Sant Climent i el Centre Paleoambiental Dinosfera, on podrem fer un viatge de 70 milions d’anys per conèixer com es reproduïen els dinosaures. Girarem abans d’aquest municipi a l’esquerra per seguir per la L-401. Una carretera que duu a Alinyà, pel coll de Boix arriba a Llinars i pel coll de Jou, a Sant Llorenç de Morunys. Aquesta bonica vila conserva els cinc portals d’entrada a l’antic clos murallat i alberga —en un espai provisional— el Museu de la Vall de Lord, situat al costat del magnífic claustre del monestir de Sant Llorenç de Morunys. Són 52 km de pujades i baixades amb un màxim de 1.509 metres i molts revolts i panoràmiques. L’extrem més oriental d’aquesta part del terme municipal de Sant Llorenç està colgat per les aigües de l’embassament de la Llosa del Cavall, un pantà que resseguirem fins a la seva pressa, on anirem baixant seguint el Cardener. Uns 22 km de carretera local i molt recta que ens portarà fins a Solsona.

Solsona és capital de comarca (Solsonès). Amb 9.300 habitants és el motor econòmic de la comarca. La ciutat destaca per la seva riquesa monumental i artística, que té com a elements destacats la catedral gòtica, el prestigiós Museu Diocesà i Comarcal (amb seu al Palau Episcopal), l’Ajuntament renaixentista, els edificis modernistes, els esgrafiats murals, el pou de gel, el Centre d’Interpretació Turística del Solsonès i la recreació d’un taller ganiveter, així com muralles, carrerons, fonts, places i portals de la vila. Solsona és ben coneguda també per les seves acolorides celebracions, com la Festa Major i el Carnaval, i per sorolloses tradicions, com les dels trabucaires. Deixarem la capital per la carretera C-451, que, per una orografia encara muntanyosa i durant uns 25 km bastant rectes, ens portarà fins a la Segarra més solsonina. Un cop arribats a Biosca —poble coronat per les restes d’un castell medieval— girarem a la dreta per la C-1412a i seguirem durant 19 km per arribar fins al municipi de Ponts.

Ponts és un municipi de la Noguera d’uns 2.400 habitants. Configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya central. Ben a prop de la vila trobem la col·legiata de Sant Pere de Ponts, exemple destacat de l’estil romànic llombard. Ponts destaca per la seva tradició gastronòmica, i molt especialment per l’anomenada Festa del Ranxo (una mena d’escudella), que té lloc el dimarts de Carnaval. En un entorn merament agrícola, i ja entrant cap a la plana de Lleida, direcció sud, agafarem la C-14, que posteriorment serà C-26 i que en uns 38 km ens portarà fins a Balaguer. Una carretera ràpida i bastant transitada. Moltes rectes i un entorn més de secà.

Balaguer, capital de la Noguera, amb 17.000 habitants aproximadament, és el segon municipi en població de la província. Hi destaca l’església gòtica de Santa Maria, el santuari del Sant Crist, el convent de Sant Domènec i l’antic cenobi de Santa Maria de les Franqueses. A banda dels edificis religiosos, són també interessants el centre històric, l’emblemàtica plaça del Mercadal a la part inferior, les restes del Castell Formós, les muralles gòtiques, el Museu de la Noguera (arqueològic) i el curiós Centre d’Interpretació de l’Or del Segre. Podem visitar aquests espais, perquè ens vénen de pas, i així tenir una perspectiva de Balaguer i la seva història abans d’agafar la carretera C-12 que ens ha de portar a la vall d’Àger en els darrers 33 km del dia amb una carretera ràpida i amb un entorn més de secà però sempre agradable.

Àger és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, delimitat físicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. Del poble, destaca el valuós conjunt monumental de la col·legiata i castell de Sant Pere, restaurat, d’estil romànic i neogòtic. Situat als peus de la impressionat serra del Montsec, és un entorn natural relaxant per a qualsevol motorista, que també podria complementar la seva estada amb la pràctica d’esports d'aventura (Àger està considerada la “capital” catalana d’esports aeris com el parapent i l’ala delta). D’altra banda, a pocs quilòmetres de la població trobem el Centre d’Observació de l’Univers (COU), a les modernes instal·lacions del qual els visitants poden fer interessants activitats pedagògiques i de lleure. Només cal decidir-se, d’opcions n’hi ha moltes, tot i que de ben segur el dia ha estat llarg i potser ja no ens quedi gaire energia.



Comentaris